MATERIALS I RECURSOS
Aquest apartat reuneix un conjunt de materials i recursos per continuar millorant i prenent consciència sobre la rellevància de la comunicació no verbal per afavorir la inclusió del nostre alumnat.
Tot i que alguns materials o recursos et puguin resultar familiars, et convidem que facis una ullada conscient de tot el que trobaràs aquí, ja que ben segur sortiràs molt més enriquit o enriquida del que has entrat.
No trobaràs extensos desenvolupaments teòrics, sinó recursos enfocats a actuar, reflexionar i millorar de forma ràpida i efectiva la teva comunicació no verbal amb el teu alumnat.
1. SITUACIONS D'AULA: RESPOSTES NO VERBALS PER A LA INCLUSIÓ
A continuació trobaràs 14 situacions fictícies que et pots trobar en un aula. Se't proporcionarà un petit plantejament de la situació de l'alumne i dues possibles opcions d'actuacions, on hauràs d'escollir aquella que consideris més idònia per afavorir la inclusió i benestar de l'alumne a través de la teva comunicació no verbal.
L’objectiu d’aquest recurs és convidar-te a imaginar possibles situacions reals que podrien aparèixer a l’aula i valorar diferents maneres d’actuar-hi. Aquesta proposta t’ajudarà a anticipar-te i, si algun dia et trobes en un cas similar, tenir una idea prèvia de com pots respondre per afavorir la inclusió i atenció personalitzada segons el cas de cada alumne.
Algunes de les situacions estan vinculades a alumnes amb
Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE), ja que com a docents la
nostra tasca es afavorir i garantitzar la inclusió de tot el nostre alumnat, i
aquest col·lectiu acostuma a ser el més vulnerable.
En Pau és un alumne amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA). Durant una classe amb un ambient sorollós, com una explicació col·lectiva amb diversos alumnes parlant alhora o el so d'objectes que cauen, en Pau comença a mostrar signes d’ansietat. Són evidents les seves reaccions, com ara tapar-se les orelles i començar a balancejar-se repetidament. Aquest comportament és una resposta a l'estrès causat per la sobrecàrrega sensorial, ja que els infants amb TEA poden ser especialment sensibles als estímuls sonors.
Què creus que ajudarà a en Pau?
La Martina és una alumna diagnosticada amb Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH). Durant les explicacions a l'aula, la Martina tendeix a interrompre constantment a la docent i als seus companys i companyes. Aquest comportament és una manifestació del seu TDAH, on la impulsivitat i la dificultat per mantenir l'atenció poden portar-la a actuar abans de pensar en les conseqüències. Les interrupcions poden generar una distracció a la classe, però és important entendre que és un reflex de la seva condició i no una falta de respecte.
Què creus que ajudarà a la Martina?
L’Ona és una alumna que presenta dificultats de fluïdesa verbal; sovint tartamudeja quan ha de parlar davant del grup. Durant una sessió a l’aula, s’ofereix per compartir una resposta, però mentre intenta expressar-se, s’encalla en algunes paraules. És evident que s'esforça per completar la frase i se la veu una mica nerviosa.
Què creus que ajudarà a l'Ona?
En Biel és un alumne que presenta signes d'ansietat social. Quan se li demana que participi en activitats de grup o que expressi les seves opinions davant de la classe, baixa la mirada, evita el contacte visual i mostra signes de nerviosisme. Sovint es mostra inquiet i difícilment es decideix a parlar, temerós del judici dels seus companys i companyes. Aquesta conducta pot ser un reflex de la seva timidesa i de la seva ansietat social, que el fa sentir-se incòmode en situacions socials.
Què creus que ajudarà a en Biel?
La Jana és una alumna amb discapacitat auditiva. Durant les explicacions orals, la Jana té dificultats per seguir el fil de les explicacions que fa el docent, sobretot quan aquest parla ràpid o des de diferents llocs de la classe. Quan la classe està en ple desenvolupament, es pot veure que la Jana no pot captar bé el contingut de l’explicació, i sovint es perd o queda confusa.
Què creus que ajudarà a la Jana?
L’Oriol és un alumne que presenta dislèxia. Quan ha de llegir en veu alta davant de la classe, es pot observar que fa pauses freqüents i que comet errors de lectura, com canviar l'ordre de les paraules o llegir més lentament del que els altres alumnes farien. Tot i que està intentant fer-ho bé, se’l veu una mica nerviós i insegur, especialment quan nota que els altres l'estan observant. Aquesta situació pot fer-lo sentir incòmode o ansiós, ja que sovint les dificultats de lectura associades a la dislèxia són molt evidents en una lectura en veu alta.
Què creus que ajudarà a l'Oriol?
En David presenta una gran dificultat per gestionar les seves emocions, sobretot en situacions d'estrès. Quan rep una correcció o una observació, sovint respon amb crits o mostres de frustració. Aquest tipus de comportament pot generar desconcert i inquietud en els altres alumnes, i en ocasions el mateix David pot perdre el control de la situació.
Què creus que ajudarà a en David?
La Júlia és una alumna amb altes capacitats, molt més avançada que la majoria dels seus companys i companyes en la comprensió i execució de les activitats acadèmiques. Tot i això, sovint sembla desmotivada i poc implicada en les tasques col·lectives. Quan es tracta de treballs grupals, prefereix treballar sola o mostrar-se indiferent davant la resta de l’activitat. Aquesta actitud pot ser una manera de manifestar que no se sent motivada pel nivell de les activitats proposades ni sent que la seva aportació sigui rellevant ni necessària.
Què creus que ajudarà a la Júlia?
En Nil és un alumne que ha arribat fa poc a l’escola. Viu una situació familiar molt inestable, i el canvi d’entorn l’ha fet més reservat i desconfiat. A l’aula, evita establir vincles amb els companys i companyes i respon amb gestos molt tancats quan la docent intenta implicar-lo en activitats. La seva manca de participació no és un desinterès, sinó un reflex de la seva inseguretat i necessitat d’estabilitat emocional.
Què creus que ajudarà a en Nil?
L’Arlet és una alumna que mai parla a l’aula, tot i que la família assegura que a casa es comunica amb fluïdesa. Durant les activitats escolars, respon amb mirades o gestos molt discrets, però evita completament l’expressió oral. Aquest comportament pot estar relacionat amb el mutisme selectiu, un trastorn d’ansietat que impedeix parlar en contextos socials determinats, malgrat tenir les capacitats lingüístiques.
Què creus que ajudarà a l'Arlet?
En Timur és un alumne recentment arribat de l'estranger, amb dificultats per entendre i parlar la llengua vehicular del centre. Tot i que fa un esforç per seguir les explicacions, es pot veure que sovint no comprèn les instruccions i es perd fàcilment. Quan algun mestre o company li parla, ell sembla confús i sovint no pot respondre de manera adequada. Aquesta situació fa que en Timur es senti exclòs i poc comprès.
Què creus que ajudarà a en Timur?
La Marta presenta dificultats motores que afecten la seva capacitat per desplaçar-se amb agilitat. Quan se li demana que participi en activitats físiques o que es desplaci d’un lloc a un altre de l’aula, es pot veure que li costa i necessita més temps que els altres infants per completar aquestes tasques. Això pot generar una sensació de frustració i, a vegades, fins i tot pot sentir-se incòmoda per la diferència de ritme.
Què creus que ajudarà a la Marta?
En Joel és un alumne amb un trastorn de conducta greu. Quan se sent frustrat o no està d'acord amb una decisió de la mestra, pot arribar a llançar materials o cridar enmig de la classe. Aquesta reacció de desbordament emocional és sovint una forma d'expressar la seva frustració, però també pot alterar la dinàmica de la classe.
Què creus que ajudarà a en Joel?
En Pol ha tingut una discussió amb un company durant l'estona del pati. Quan torna a l’aula, manté una expressió seriosa, està amb els braços creuats i evita el contacte amb tothom, inclús amb la mestra. Se’l veu tens i incòmode, amb el cos tancat i una mirada evitativa. Durant l’activitat següent, no participa i respon amb monosíl·labs si se li pregunta alguna cosa. Aquesta actitud mostra que encara està afectat emocionalment pel conflicte recent, demostrant una clara dificultat en la gestió del conflicte.
Què creus que ajudarà a en Pol?
2. CHECKLIST AUTOOBSERVACIÓ DE LA MEVA PRÀCTICA DOCENT
Aquest material que trobaràs a continuació és una checklist breu i pràctica per a l’autoobservació docent, centrada específicament en la comunicació no verbal dins l’aula. Et permet revisar i reflexionar sobre com transmets amb el teu cos, la veu, la mirada o la proximitat física, i com això pot afavorir (o dificultar) la inclusió del teu alumnat.
Pots descarregar-la i utilitzar-la després d’una sessió de classe o bé setmanalment com a eina de reflexió contínua. Està pensada per afavorir una presa de consciència progressiva i donar-te indicadors concrets que t’ajudin a avançar cap a una comunicació no verbal més inclusiva, empàtica i eficaç.
📄 Pots descarregar la checklist per a l’autoobservació docent clicant el següent enllaç:
3. MICROREPTES SETMANALS
Aquest material ofereix una proposta de 18 microreptes, dissenyats per afavorir l’ús conscient i progressiu de la comunicació no verbal i observar com petits ajustos no verbals poden millorar el clima i la inclusió del teu alumnat.
Cada microrepte indica clarament què cal fer i en què cal fixar-se en la resposta de l’alumnat. Tot i que estan numerats per seguir un ordre orientatiu (pensat com un repte per setmana), poden adaptar-se lliurement al ritme i a les necessitats de cada docent. Encara que algunes propostes et puguin semblar simples o ja presents en la teva pràctica habitual, et convido a dedicar-hi almenys una setmana d’atenció conscient: sovint és en els detalls més petits on s’activa una transformació real.
A la dreta de cada proposta hi trobaràs una casella per marcar quan consideris que aquell repte ja forma part de la teva pràctica habitual. Un cop assolit un repte, no es tracta d’abandonar-lo, sinó d’integrar-lo i seguir avançant cap al següent.
📄 Pots descarregar els microreptes setmanals clicant el següent enllaç:
4. L'ALTRE MEITAT DEL MISSATGE
A continuació trobaràs una selecció de 10 expressions habituals que poden estar integrades al teu discurs docent diari a l'aula. Cada expressió està presentada dins d’un desplegable on podràs veure dues formes diferents d’acompanyar-la amb la comunicació no verbal: una que reforça el missatge verbal i una altra que el pot contradir o desactivar, fins i tot de manera inconscient. Cadascuna d'aquestes formes està acompanyada d'una imatge generada amb intel·ligència artificial que representa —a grans trets— el que es descriu en l'explicació.
L’objectiu d’aquest recurs és fer-te conscient de com els elements de la comunicació no verbal poden canviar profundament el significat d'allò que comuniques, més enllà de les paraules. T’ajudarà a observar possibles incoherències entre el que dius i el que transmets, i a començar a afinar la teva comunicació no verbal per fer-la més clara, empàtica i inclusiva.
Coherent: Mirada directa i càlida, tronc orientat cap a l’alumne, cap lleugerament inclinat.
Contradictòria: Braços creuats, mirada perduda o cap abaixada, cos girat cap a un altre costat.
Coherent: Somriure lleu, to tranquil, gest amb la mà oberta, mirada càlida.
Contradictòria: Bufar, mirar el rellotge, veu tensa i monòtona.
Coherent: Assentiment suau amb el cap, mirada directa, to càlid.
Contradictòria: Ulls fixats en un full, to monòton o automàtic, cap gest facial.
Coherent: Cos orientat cap a l’acció, moviment clar, veu decidida i expressió alegre.
Contradictòria: No fer cap moviment, veu fluixa, evitar el contacte visual.
Coherent: Gest amb la mà oberta cap avall, to pausat i ferm, mirada decidida.
Contradictòria: Gest acusador amb el dit, veu elevada o abrupta, cara de tensió.
Coherent: Somriure clar, polze amunt o mà al pit com a reconeixement i assentiment amb el cap.
Contradictòria: Mirada ràpida i cap avall, to monòton, cap gest visible.
Coherent: Cos lleugerament inclinat endavant, mirada ferma, expressió facial serena i assentiment amb el cap.
Contradictòria: Postura rígida, braços creuats, mirada que es desvia.
Coherent: Contacte visual càlid, mà al pit, gest d’afirmació amb el cap i si la situació ho permet, posicionar-te al seu nivell.
Contradictòria: Veu distant, mans a les butxaques, cos allunyat.
Coherent: Somriure lleu, mà al mentó, mirada atenta, cos dirigit cap a l'alumne.
Contradictòria: Cara neutra, braços creuats, cap expressió facial.
Coherent: Mirada directa, veu suau i gest amb el cap o mà oberta.
Contradictòria: Mirada que es desvia, to automàtic i monòton, cap gest facial.
5. ELS 7 OBSTACLES INVISIBLES
A continuació trobaràs una selecció dels 7 errors més comuns que acostumen a dur a terme els docents envers la seva comunicació no verbal a l'aula. Es tracta d'errors que sovint es poden donar sense adonar-nos, però que tenen un gran impacte en la manera en què els alumnes perceben el nostre missatge i, conseqüentment, en la seva inclusió.
L'objectiu d’aquest recurs és presentar-te aquests errors més comuns, tot i que potser tu no els cometis, perquè en prenguis consciència. A més a més, a part de presentar-te aquests 7 obstacles invisibles, a cadascun d'ells es proporciona un suggeriment per poder canviar-lo i transformar-lo en una pràctica no verbal inclusiva.
Evitar el contacte visual amb els alumnes pot transmetre distància o indiferència. El contacte visual és essencial per establir connexió emocional, mantenir l’atenció i assegurar-se que els alumnes estan seguint el que es diu. Quan no es manté un contacte visual adequat, els alumnes poden sentir-se desconnectats o que el o la docent no els escolta realment. Per tant, el contacte visual és una eina clau per transmetre interès i confiança en la comunicació.
Per evitar aquest error, és important establir i mantenir un contacte visual còmode però constant amb els alumnes. Això ajuda a mantenir la connexió i l'atenció durant l'aprenentatge.
Una postura corporal rígida o tancada (com braços creuats o cos rígid) pot transmetre falta d’obertura, desinterès o incomoditat. Aquesta postura pot crear una barrera emocional entre la docent i els alumnes, dificultant la relació i la comunicació fluida. La postura corporal és una part fonamental de la comunicació no verbal, ja que els nostres gestos i actituds físiques poden enviar missatges molt potents.
Per millorar la postura, els o les docents haurien de mantenir una postura oberta, relaxada i accessible. Això pot incloure gestos amables, mans visibles, i evitar tancar-se o mostrar una actitud defensiva. Aquesta actitud facilita que els alumnes es sentin més còmodes i connectats amb el o la docent.
Estar massa lluny de l’alumne o darrere de la taula pot crear una sensació de distància emocional. En canvi, estar massa a prop pot resultar invasiu i incòmode, especialment si no s’aconsegueix identificar les preferències d’espai personal dels alumnes. La proximitat que mantenim amb els alumnes té un impacte directe en com perceben la nostra actitud i en la confiança que ens tenen.
El o la docent hauria d’ajustar la proximitat a cada situació i a les necessitats individuals dels alumnes. Per exemple, en activitats de grup és important establir una proximitat que permeti la interacció, mentre que en moments individuals o més delicats s’haurà d’ajustar per garantir que els alumnes se sentin còmodes i respectats, tenint sempre presents les seves necessitats individuals.
Un estil comunicatiu massa estàtic pot fer que el o la docent sembli desconnectat o poc entusiasta. Els moviments i gestos ajuden a transmetre emocions, èmfasi i missatges que complementen la comunicació verbal. Els gestos amplien i reforcen les paraules, fent la comunicació més dinàmica i inclusiva.
Per evitar aquest error, els i les docents poden utilitzar gestos naturals i expressius per acompanyar la seva parla. Això no vol dir exagerar els moviments, sinó fer-los més fluids i naturals, per ajudar els alumnes a comprendre millor el missatge i fer-lo accessible a tothom.
Un to de veu monòton pot fer que els alumnes no entenguin la importància del missatge i no sigui accessible per a tots ells i elles. La variació en el to, el ritme i la velocitat de la veu ajuden a mantenir l’atenció i a fer més efectiva la comunicació, assegurant així una inclusió de l'alumnat. Un to de veu massa pla o uniforme pot causar una sensació de desinterès i de falta de connexió amb l'alumnat.
Per evitar aquest error, el o la docent hauria d’utilitzar un to de veu variat, amb canvis de ritme i èmfasi per destacar punts clau i facilitar l’atenció de tot l'alumant. També és important adequar el to a la situació: un to més tranquil per moments de reflexió, i un to més animat per mantenir l’entusiasme durant l'aprenentatge.
Quan el missatge verbal no coincideix amb el comportament no verbal, els alumnes poden sentir-se confusos, desconfiats i exclosos. Per exemple, si una docent diu "Estic contenta de veure-us", però el seu cos es manté tancat o evita el contacte visual, els alumnes poden percebre aquesta incoherència i dubtar de la sinceritat del missatge, provocant així un sentiment d'exclusió.
Per evitar aquest error, és essencial que els i les docents siguin conscients de la seva comunicació no verbal i s'assegurin que coincideix amb el que diuen. Aquesta coherència crea un ambient de confiança i autenticitat, que és fonamental per establir una bona relació amb els alumnes i afavorir la seva inclusió.
La manca de formació en comunicació no verbal pot fer que els i les docents no siguin conscients dels efectes de les seves actituds i gestos. Sense una formació adequada, és fàcil passar per alt l'impacte que la nostra postura, gestos i expressions poden tenir en la inclusió i la relació amb els nostres alumnes.
Per evitar aquest error, els i les docents haurien de buscar formació específica sobre comunicació no vebal per millorar les seves habilitats i conèixer millor els elements de la comunicació que poden influir en l’entorn educatiu. Aquesta formació pot ajudar-los a millorar la seva capacitat per comprendre la importància d'aquest tipus de comunicació i aplicarla de manera efectiva a l'aula.